Principalment el nostre cervell crega una visió estereoscòpica que és aquella la qual prduce una sencion de trimensionalidad quan en realitat esta en 2D , que el que fa el cervell és capturar dos imatges des de dos punts diferents creant la sensació de 3D , però per a produir esta sensació és necessari estar davant de la pantalla amb la qual el nostre crani este lloc correctament per a poder produir esta sencaion.
El cine en 3D el que pretén és que la pel·lícula siga el mes paregut a la vida real , açò el consigen amb una ingeniosacombinacion de tecnologia i biològica que fan possible disfrutes de les tres dimensiones.La il·lusió de profunditat es consige mostrant una imatge diferent de cada ull , i ja desperquè el cervell s'encarrega de realitzar la imatge en 3D tal com en la vida real.
Les primeres pel·lícules en 3D tenen una tècnica basada en el color . El qual s'utilitzaven unes ulleres especials que cobrien tot l'ull amb una cel·lofana de disitos colors , un roig i l'altre blau , açò el que cap a era que a l'haver-hi dos imatges superposades són vistes per un o altre ull del color oposat al de la cel·lofana el que prodicia una bona sensacione en tres dimensions
Però en els cines 3D de hui en dia , garcias a la microelectrònica , s'han reemplaçat les ulleres de cel·lofana per les ulleres de filtre LCD , que se sincronitza amb el sistema de projecció per a tapar l'un o l'altre ull segons corresponda.Si la projecció és sufientemente elevada produïx una real i convincent sensació trimensional.
Açò tambn es veu prou en les nostres llars com per exemple els televisors basats en CRT i uns quants projectors , no obstant això , açò no és possible en els televisors plasmes ja que estos no disposen d'una freqüència de refresc prou elevada perquè les ulleres LCD treballen de forma correcta .
Durant la filmació en 3D , primer es necessita una pel·lícula que haja sigut filmada amb un format compatible per a estos sistemes . Mínim es necessiten 2 cambres que capturen l'escena al mateix temps , una es projectara per a l'ull esquerre i una altra per a l'ull dret , estes cambres s'hubican una al costat de l'altra , una enfonca l'objectiu noraml i l'altra enfoca cap al sòl a 90· respecte a la primera . En un cert punt hi ha un espill semitransparent col·locat a 45 graus que fa de divisor i ajuda a formar este efecte en 3D, despres mentres una esta quieta l'altra se'n va dezplazando perquè l'efecte siga molt major . Despres perquè d'açò tot és portat a un equip especial que s'encarrega de realitzar la resta de 'la magia'.En conclusió la projecció d'imatges tridimensionals , poden ser utilitzats per hologrames , que permet veure la imatge des de tots els angles possibles , la qual cosa servix perquè disfrutem d'una alta sensació de realisme."
esta muy bien hecho.
ResponderEliminaresta muy bien me gusta mucho..
ResponderEliminarBuen tema si no llega a ser por el 3D muchas peliculas no se podrian apreciar.
ResponderEliminar