Com es creguen les pel·lícules en 3D

Principalment el nostre cervell crega una visió estereoscòpica que és aquella la qual prduce una sencion de trimensionalidad quan en realitat esta en 2D , que el que fa el cervell és capturar dos imatges des de dos punts diferents creant la sensació de 3D , però per a produir esta sensació és necessari estar davant de la pantalla amb la qual el nostre crani este lloc correctament per a poder produir esta sencaion.

El cine en 3D el que pretén és que la pel·lícula siga el mes paregut a la vida real , açò el consigen amb una ingeniosacombinacion de tecnologia i biològica que fan possible disfrutes de les tres dimensiones.La il·lusió de profunditat es consige mostrant una imatge diferent de cada ull , i ja desperquè el cervell s'encarrega de realitzar la imatge en 3D tal com en la vida real.

Les primeres pel·lícules en 3D tenen una tècnica basada en el color . El qual s'utilitzaven unes ulleres especials que cobrien tot l'ull amb una cel·lofana de disitos colors , un roig i l'altre blau , açò el que cap a era que a l'haver-hi dos imatges superposades són vistes per un o altre ull del color oposat al de la cel·lofana el que prodicia una bona sensacione en tres dimensions

Però en els cines 3D de hui en dia , garcias a la microelectrònica , s'han reemplaçat les ulleres de cel·lofana per les ulleres de filtre LCD , que se sincronitza amb el sistema de projecció per a tapar l'un o l'altre ull segons corresponda.Si la projecció és sufientemente elevada produïx una real i convincent sensació trimensional.

Açò tambn es veu prou en les nostres llars com per exemple els televisors basats en CRT i uns quants projectors , no obstant això , açò no és possible en els televisors plasmes ja que estos no disposen d'una freqüència de refresc prou elevada perquè les ulleres LCD treballen de forma correcta .

Durant la filmació en 3D , primer es necessita una pel·lícula que haja sigut filmada amb un format compatible per a estos sistemes . Mínim es necessiten 2 cambres que capturen l'escena al mateix temps , una es projectara per a l'ull esquerre i una altra per a l'ull dret , estes cambres s'hubican una al costat de l'altra , una enfonca l'objectiu noraml i l'altra enfoca cap al sòl a 90· respecte a la primera . En un cert punt hi ha un espill semitransparent col·locat a 45 graus que fa de divisor i ajuda a formar este efecte en 3D, despres mentres una esta quieta l'altra se'n va dezplazando perquè l'efecte siga molt major . Despres perquè d'açò tot és portat a un equip especial que s'encarrega de realitzar la resta de 'la magia'.

En conclusió la projecció d'imatges tridimensionals , poden ser utilitzats per hologrames , que permet veure la imatge des de tots els angles possibles , la qual cosa servix perquè disfrutem d'una alta sensació de realisme."